La Flama del Canigó: una tradició portada per dones i homes

Em dic Philippe, soc responsable de muntanya, un dels guardians de la Flama del Canigó, i avui us parlaré d’una missió que m’estimo especialment i que representa una part important del compromís de la nostra associació.

Juntament amb en Gérard, m’encarrego de formar un equip compost per tres muntanyencs, els seus acompanyants i el personal de suport tècnic.

Tenim la responsabilitat d’una etapa essencial: la pujada dels símbols fins al cim del Canigó.

Aquesta missió requereix preparar minuciosament cada detall: les persones que hi participen, el material, els horaris, les condicions de l’ascensió, la seguretat, la informació que cal transmetre i la coordinació entre tots els participants.

Quan arriba el moment de pujar allà dalt, al cim, ja no es tracta simplement d’una excursió.

Portem símbols que representen la nostra història, la nostra cultura i una tradició que es transmet de generació en generació.

Aquesta preparació, sovint invisible, és indispensable perquè tot es pugui desenvolupar correctament.

El nostre paper i el nostre deure són continuar aquesta tradició.

Demostrar que, malgrat totes les dificultats —i n’hi ha hagut moltes al llarg d’aquests 63 anys—, hem sabut adaptar-nos.

La cerimònia de dipòsit dels símbols s’ha convertit en un moment imprescindible i essencial, perquè marca l’inici de les festivitats de Sant Joan.

També posa de manifest l’interès i el suport que les institucions, les associacions i els nostres col·laboradors més propers mostren envers la nostra iniciativa.

Si als inicis només portàvem una desena de símbols, avui la llista és molt més llarga, ja que inclou més de 60 objectes que ens són lliurats durant la cerimònia del Repartiment a Rià.

Després arriba un moment especialment significatiu i simbòlic: el 23 de juny, a Vernet.

És el moment de la transmissió de la Flama regenerada pels muntanyencs de Vernet als nostres tres muntanyencs, que a partir d’aquell instant es fan responsables del seu descens.

A partir d’aquí, dos combois es posen en marxa i recorren més de 25 pobles.

A cadascun d’aquests pobles, la Flama és esperada.

És rebuda amb respecte, estima i, de vegades, fins i tot amb veneració, perquè representa molt més que un simple foc.

És el vincle entre els pobles, entre les generacions i entre totes les persones que mantenen viva la tradició catalana.

I hi ha una imatge que, per a mi, resumeix perfectament tot el que fem.

És l’entusiasme dels infants quan veuen arribar el comboi.

Les magnífiques Harley-Davidson que ens obren el camí, el nostre vehicle decorat, amb els llums d’emergència encesos i les sirenes sonant.

Quan els nostres tres muntanyencs baixen del vehicle amb els seus fanals de tempesta, podem veure com els ulls dels infants s’il·luminen en descobrir, finalment, la Flama.

En aquell instant, ja no és una sola Flama, sinó desenes de flames que s’encenen, i aleshores entenem per què som allà.

De poble en poble, durant tot aquest descens, ens rep i ens acompanya arreu el mateix fervor i la mateixa escalfor humana.

Després arriba el moment de tornar a Perpinyà.

I aquí, una vegada més, la nostra associació participa en un moment especialment intens i únic, que ha requerit una gran mobilització i mesos de preparació.

Els nostres tres muntanyencs ocupen el seu lloc dins de la desfilada.

Prop d’un centenar de persones, totes vestides de blanc, es reuneixen en una desfilada extraordinària, il·luminada amb fanalets elèctrics, reixes amb foc i torxes.

Tots avancen plegats pels carrers de Perpinyà fins a arribar al Castellet.

I finalment arribem davant d’aquest monument emblemàtic.

És aleshores quan arriba el moment d’encendre, juntament amb els representants institucionals, el peveter del pont de llom d’ase.

Després, la Flama continua el seu camí, portada pels espeleòlegs que l’acompanyen al llarg de la façana del Castellet.

Puja fins a la terrassa per encendre-hi el peveter, al mateix indret on va néixer 63 anys enrere.

És un moment especialment emocionant, perquè en aquell instant ens trobem alhora en el present i en la història.

Som els protagonistes d’una tradició que altres persones van construir abans que nosaltres i que avui tenim la responsabilitat de mantenir viva.

Una tradició que continua ben viva.

Aquest any també hem viscut un altre moment important amb el retorn dels focs artificials.

És un símbol més: el d’una festa que recupera progressivament tota la seva esplendor i que continua reunint la gent.

Però, darrere de tot això, voldria destacar sobretot una cosa:

Res de tot això no seria possible sense els voluntaris, sense totes i tots vosaltres que avui sou aquí, reunits en aquesta sala.

Hi ha els que es veuen i els que no es veuen.

Els que preparen, els que organitzen, els que condueixen, els que acompanyen, els que vetllen per la seguretat, els que transmeten la informació, els que munten i els que desmunten...

I també hi ha tots aquells que simplement ofereixen el seu temps, discretament, perquè saben que aquesta tradició mereix ser preservada.

Perquè, al capdavall, la nostra veritable missió no és només transportar una flama.

La nostra missió és portar una història, una cultura, una emoció i un símbol.

De la muntanya fins als pobles, dels pobles fins a Perpinyà i, sobretot, d’una generació a la següent.

I quan veiem els infants contemplant els nostres fanals de tempesta amb aquells ulls plens de meravella, sabem que la transmissió s’està produint.

La Flama continua, doncs, el seu camí.

I mentre hi hagi dones i homes disposats a portar-la, a acompanyar-la i a transmetre-la, aquesta tradició continuarà viva.

Visca la Flama del Canigó!